Carta enviada a la directora del semanari

Carta enviada a la directora del semanari "7 dies" de Benicarlo

Per Assoc. Cult. Cardona i Vives

Sra. Dra. del semanari “7 dies” de Benicarló:

Davant el fet ocorregut a u dels nostres associats, D. Julio Filippi Domínguez, negant-se voste a publicar els seus articuls d’opinio baix el titul “Apunts valencianistes”, per l’ortografia empleada pel mateix, esta associacio vol manifestar-li lo següent:

1. Es un atentat contra la llibertat d’expressio obligar a qualsevol persona a canviar de llengua o a escriure d’una determinada manera.

2. La llengua utilisada per D. Julio Filippi, no es cap invent, es la genuïna llengua valenciana, baix la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), entitat centenaria, i coneguda com a “Normes d’El Puig”, que es la que mes s’acosta a la realitat llingüistica del Poble Valencià, puix lo que proponen atres institucions com l’Academia Valenciana de la Llengua, no es mes que un trist i despersonalisador model convergent en el catala, que ignora les peculiaritats de l’idioma real que es parla del Senia al Segura: el valencià.

3. Les “Normes del 32 o de Castello”, varen ser firmades per 51 persones i 14 entitats, de tots ells nomes un filolec, el pare Lluïs Fullana, posant el següent comentari: “Ates lo carácter provisional que tenen estes bases no tinc inconvenient en firmarles”, i a l’any d’haver-les firmat s’oblidà d’elles i impulsà un nou model llingüistic, del qual partix realment la normativa actual de la RACV. Les “Normes d’El Puig” foren ratificades per mes de cent mil persones, si cent mil, d’elles noucentes qualificades, baix acta del notari de Massamagrell.

4. Cal recordar que el primer Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana fon impres seguint els criteris ortografics de la RACV (DOGV, 1982). Durant els primers anys de la democracia, les Normes d’El Puig foren amprades en l’ensenyança publica de nostra Comunitat, fins l’any 1983. Ademes, han segut i son utilisades per associacions culturals, cas de la nostra, civiques, deportives, mijos de comunicacio, institucions publiques i privades, centres universitaris, escoles privades, partits politics, que han estat o estan en governs autonomics o locals, etc..

5. D’igual manera, seria convenient que pegare una ullada a la definicio de “tolerancia” en el sentit de: “respecte a les idees o practiques dels atres quan son diferents de les propies”.

6. Esta associacio, que enguany complix 25 anys d’existencia, apremia a que qualsevol ciutada utilise l’idioma valencià que ha mamat dels seus pares i familiars i s’oblide d’impossicions absurdes i d’una mes que discutible llegalitat, puix la seua llibertat d’expressio està per damunt d’unes atres consideracions i mes tenint en conter que eixercint este dret pels motius que tractem no perjudica el dret d’unes atres persones a escriure o parlar com creguen convenient i en el idioma que vullguen.

I no res mes, desijar-li que pase un bon dia.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana